PRONOMINALITZACIÓ DEL COMPLEMENT DIRECTE
Singular EM M’ // -ME ‘M
1ª persona
Plural ENS // -NOS ‘NS
Singular ET T’ // -TE ‘T
2ª persona
Plural US // -VOS -US
Reflexiu / recíproc ES S’ // -SE ‘S
Determinat / definit
mas. sing.
fem. sing.
mas. Plural
fem. plural
EL L’ // -LO ‘L
LA L’ // -LA
ELS // -LOS ‘LS
LES**
Indeterminat/ indefinit EN N’ // -NE ‘N
3ª persona
Neutre HO** (això, allò o una oració subordinada)
** pronoms invariables
PRONOMINITZACIÓ DEL COMPLEMENT INDIRECTE
Singular EM M’ // -ME ‘M
1ª persona
Plural ENS // -NS ‘NS
Singular ET T’ // -TE ‘T
2ª persona
Plural US // -VOS -US
Reflexiu / recíproc ES S’ // -SE ‘S
3ª persona mas. / fem. sing.
Mas. /fem. plural
LI**
ELS // -LOS ‘LS
(En el cas del CI, els pronoms de primera persona (em i ens), de segona (et i us), i de
tercera (es) no poden substituir elements sinó que només fan referència a les persones
del discurs).
PRONOMINALITZACIÓ DEL COMPLEMENT ATRIBUT
Determinat / definit
mas. Sing
fem. sing.
mas. Plura
fem. plural
EL L’ // -LO ‘L
LA L’ // -LA
ELS // -LOS ‘LS
LES**
Indeterminat o neutre HO**
Quan es vol posar èmfasi EN N’// -NE ‘N (El nadó, que n’és de bonic!
PRONOMINALITZACIÓ DEL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL i RÈGIM VERBAL
Quan el CC és de MANERA.
Tots els altres casos
HI**
Si el CC o CR van introduïts per la
preposició DE
EN N’ // -NE ‘N
PRONOMINALITZACIÓ DEL COMPLEMENT PREDICATIU
Sempre HI**
Si acompanyen els verbs (FER-SE I
DIR-SE, ELEGIR i NOMENAR ).
EN N’ // -NE ‘N
PAUTES PER A LA CORRECTA COMBINACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
1. Un pronom feble substitueix un sol complement. (Per tant per substituir dos
complements necessitarem dos pronoms)
2. Cal col·locar els pronoms utilitzats sempre junts, davant del verb o darrere del verb.
3. Les formes: INFINITIU, GERUNDI i IMPERATIU porten els pronoms darrera.
4. Els paradigmes compostos i perífrasis verbals poden portar els pronoms davant o
darrere: Vaig anar-hi o hi vaig anar.
5. Cal posar l’apòstrof com més a la dreta possible, (els pronoms darrere el verb s’uneixen
amb guions o apòstrofs).
6. Els pronoms em, et, es en contacte amb pronoms que comencen amb consonant, prenen
les formes me, te, se (exemple: me la pren, te la dóna, se la queda).
Si l’altre pronom comença per vocal, s’elideix la vocal tot posant l’apòstrof el més a la
dreta possible (exemple: se’n recorda, me’n dóna).
Si el verb comença per vocal, el segon pronom s’apostrofa amb el verb (exemple: se
l’estima, me l’accepta).
7. Els verbs començats amb S- o C- poden portar les formes plenes (SE) o les reforçades
(ES). Aquest pronom no s’apostrofa mai davant de US: Se us veu molt contents.
8. El pronom LA no s’apostrofa davant un verb començat per (h) i / (h) u àtones.
9. En una combinació de pronoms l’ordre és: CI + CD + CC + VERB
VERB + CI + CD + CC
Ara bé, aquest ordre s’altera quan s’uneixen un CI de 3a persona (LI) i un CD
determinat (EL, LA, ELS, LES). El resultat és: LI + EL = L’HI
LI + LA = LA HI
LI + ELS = ELS HI
LI + LES = LES HI
Alerta!! LI + EN = LI’N (no N’HI)
10. No s’accepten les combinacions de pronoms febles següents: EN+EN, HI+HI, HO+HI i
EN+ HO
