LES NORMES D’ACCENTUACIÓ. DIACRÍTICS. DIÈRESI
En un mot polisíl·lab (més d’una síl·laba) hi ha una vocal que es pronuncia amb un to més alt
de veu: es la vocal tònica o forta. Les altres restants s’anomenen àtones o febles. Segons la
posició de la síl·laba tònica, classifiquem els mots polisíl·labs en:
�� AGUTS: Quan la tònica és la darrera síl·laba ( escolà, camió, continuar, fabricà)
�� PLANS: Quan la tònica és la penúltima síl·laba. (escola, continua, fabrica)
�� ESDRÚIXOLS: Quan la tònica és l’antepenúltima síl·laba (contínua, fàbrica )
Alerta:
Cal recordar que de monosíl·labs (mots amb una sola síl·laba) n’hi ha de tònics
i àtons. En llengua catalana són monosíl·labs àtons: els articles (el, la els, les, en, na),
les preposicions (a, en, de, per, amb), les conjuncions (i, o, si, que), tots els pronoms
febles (li, les, ho, em, ens, et...), les contraccions (al / als, del / dels, pel / pels), etc.
L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA
A diferencia de la llengua castellana la llengua catalana presenta dos tipus d’accents gràfics:
a/ Accent greu o obert (`) damunt les vocals: a, e oberta, o oberta (ex.: capità, cafè, arròs).
b/ Accent agut o tancat (´) damunt de les vocals: i, u, e tancada, o tancada (ex.: pingüí, aniré,
camió).
Per accentuar correctament cal aplicar les normes següents:
�� Cal posar accent gràfic damunt les paraules agudes que acaben en a, e, i, o, u; as, es,
is, os, us; en, in. No s’accentuen els mots que acaben en diftong decreixent: aneu,
servei, etc.
�� Cal posar accent gràfic damunt les paraules planes que no acaben en cap de les
terminacions anteriors. Ex.: córrer, hàbil, cantàveu, etc.
�� Tots els mots esdrúixols s’accentuen. Ex.: paciència, colònia, línia, etc.
Alerta!! Hi ha una sèrie de pautes que faciliten l’ús correcte de l’accent en les vocals E i O:
- En els mots esdrúixols les vocals (E/O) duen l’accent obert: colònia, ciència. Hi ha però
excepcions: fórmula, tómbola, pólvora, església, cérvola…
- Els numerals ordinals (a partir del quart) duen l’accent obert: cinquè, sisè, setè,...
- Els substantius acabats en –ió duen l’accent tancat: avió, administració, concentració…
- Els adjectius acabats en –ós duen l’accent tancat: sucós, verinós, blavós…
- Alguns gentilicis: francès, anglès, japonès…
- Els mots amb accent diacrític acostumen a dur-lo tancat. Excepcions: sòl, pèl, mòlt, què.
- Cal memoritzar aquells mots d’ús molt freqüent: però, només, després, també, allò, això,
a més a més, sinó, de debò.
LLENGUA CATALANA: L’ACCENTUACIÓ SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA
ACCENT DIACRÍTIC: Els mots monosíl·labs no se solen accentuar. Tot i això, sovint, alguns
monosíl·labs duen accent per tal de diferenciar mots que s’escriuen igual, aquest accent
s’anomena accent diacrític:
- bé, béns ( adverbi: satisfactòriament;
substantiu: riquesa).
- bóta, bótes (una bóta de vi).
- Déu, déus, adéu ( Divinitat).
- dóna, dónes (del verb donar).
- és, són, sóc, fóra (del verb ésser).
- féu, reféu (passat del verb fer).
- mà (part del cos).
- més (adverbi de quantitat).
- mèu, mèus (crit del gat).
- mòlt, mòlta, mòlts, mòltes... (del verb
moldre).
- món, rodamón (terra / que volta d’una
banda a l’altra).
- móra, móres (fruit).
- nét, néta, nétes, néts, besnét,... (relació
familiar)
- nós, vós (pronoms de tractament).
- ós, óssa, óssos, ósses (animal).
- pèl, pèls, repèl,contrapèl... (filament pell).
- què (interrogatiu).
- sé (del verb saber).
- séc, sécs (plec del vestit).
- sí, sís (adverbi d’afirmació).
- sòl, sòls, subsòl (el terra).
- té (del verb tenir).
- ús ( acció de fer servir, d’usar).
- véns, vénen (del verb venir).
- vés (imperatiu del verb anar).
- véu (passat del verb veure).
LA DIÈRESI
El signe que anomenem dièresi (¨) consisteix en dos puntets que posem damunt les lletres I, U
en els casos següents:
1. Quan volem indicar que cal pronunciar la u en els grups güe, güi, qüe, qüi (aigüera,
pingüí, pasqües...).
2. Per senyalar gràficament, quan no és possible accentuar les vocals i/u, que dues vocals
en contacte no formen diftong. (raïm, traïdor, reüll, veïna, suïssa, beneïa... Lluís, suís,
veí...).
Alerta:
No posarem dièresi en el casos següents:
�� En els mots acabats en VOCAL + US / UM : Màrius, harmònium, pòdium...
�� En els mots començats pels prefixos ANTI-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-.+
VOCAL: coincidència, contraindicar, reunir...
�� En els mots acabats en VOCAL + ISME , ISTA (SUFIXOS): egoisme...
�� En els verbs acabats en VOCAL + IR, els temps futur, condicional, infinitiu i gerundi:
agrairé, agrair, agraint, agrairia...
